Nous nínxols d’ocupació en el sector de la cultura. L’experiència del cas dels museus de Sant Joan (l’Argentina) i la gestió de Societats Musicals a València

Abstract

No resulta descobrir cap secret fer notar que les activitats culturals, en les societats occidentals i desenvolupades, constitueixen un sector de demanda creixent amb forta implicacions en la qualitat de vida dels ciutadans, i cada vegada més, amb un major impacte econòmic en termes de renda i ocupació.. Fins i tot la política cultural es converteix ja en una dimensió més de les estratègies de desenvolupament. Així a Iberoamèrica s’està generant tot un procés de reflexió sobre la importància de la cultura i per tant de les polítiques culturals. La cultura és generadora de sentits i significats, i conformadora d’identitats. Però també ho és de benestar i riquesa, i és una activitat dinamitzadora de l’economia. A més, té un paper clau en els processos de desenvolupament endogen, basats en les pròpies potencialitats de les nacions i les regions. Des d’aquest punt de vista, la cultura no ha d’estar vinculada solament a les dinàmiques pròpies dels mercats, sinó també i de manera fonamental, a les polítiques de desenvolupament. Si bé encara no constitueixen en cap cas sectors comptablement diferenciats (en termes de comptabilitat nacional), alguns estudis apunten al fet que una definició genèrica de “cultura i oci” podia ja significar més del 3 o el 4% de PIB en països com Espanya.

Jorge Arredondo Pau Rausell Köster Salvador Carrasco Arroyo Enric Fombuena Borràs Article de premsa Data de publicació 2001 Journal Revista Iberoamericana De Autogestión Y Acción Comunal Volume 38-39 Pages 149-166