La privatització de béns culturals. Una alternativa?

Abstract
Existeixen nombroses raons, de caràcter tecnicoeconòmic, que justifiquen que la responsabilitat principal de la protecció del patrimoni històric ha de recaure en l’acció col·lectiva i a través del sector públic. Però tant des de la simple observació de la realitat com des d’aproximacions teòriques és evident que nombrosos recursos privats, ja siga amb voluntat de lucre o sense ella, flueixen en les societats occidentals cap a la valorització del patrimoni. Davant la doble restricció que d’una banda ens trobem enfront d’una tendència estructural a la no sostenibilitat dels recursos públics orientats a la preservació del patrimoni, i d’altra banda, davant una previsible situació de contracció dels recursos públics orientats cap a la provisió de béns i serveis, a causa de la crisi econòmica, cal plantejar-se com aconseguir que la preservació del patrimoni o la seua gestió siga també un espai atractiu per a recursos privats que busquen recompenses de mercat o d’aquells fons que sense voluntat de lucre perseguisquen algun altre tipus de recompensa en termes de capital cultural, imatge, reconeixement social, legitimitat, etc. En aquest treball tractem d’aproximar-nos, des de la perspectiva de l’Economia de la Cultura a com es manifesta la dimensió pública de la preservació del patrimoni i com necessita complementar-se d’una manera oberta amb nous models de partenariat públic-privat. Aquesta obertura del model de polítiques de protecció del patrimoni requereix de majors nivells d’informació, transparència i participació i constatem que només amb major grau de governança serà possible aconseguir nivells més elevats d’eficiència social.
Pau Rausell Köster Julio Montagut Marqués Article de premsa Data de publicació 2010 Journal Patrimonio Cultural de España Issue 3 Pages 109-126