Inspiració i manduca

Abstract
Un exercici desacralitzador consisteix a pensar, indagar i observar el preu, (que a llarg termini no difereix del valor, com sembla defensar un cert adagi popular) de la producció simbòlica. Això que els acabe de comptar té un preu de tres Euros. Si dividim els 80 Euros que em prometen pagar els editors de la revista Badall, pels 8000 caràcters que m’exigeixen, el resultat és que fins al punt anterior he produït prou per a pagar EL PAÍS del Diumenge 7 de Febrer (2,20 Euros), més la pel·lícula 16 Calles que per 0,80 cèntims em proposen hui. No està malament, no?. He materialitzat en 3 línies, la meua inversió històrica en reputació –si no els de Badall no m’hagueren buscat- , la meua inversió en capital humà i per tant la meua capacitat de presentar coneixement estructurat, i, finalment, els que em paguen, també supose que paguen pel meu peculiar talent; és a dir per la meua capacitat de presentar aqueixa informació estructurada amb un cert enginy, de manera que resulte atractiva per als lectors i que contribuïsca al fet que aquests lectors, després de l’experiència, incrementen la seua disponibilitat a pagar pels pròxims números de la revista Badall.
Article de premsa Data de publicació 2010 Journal Bostezo Volume 4