Impacte econòmic del Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí

Abstract

En els últims anys, els museus han despertat un gran interés difícil d’imaginar unes poques dècades arrere, no solament per ser transmissors de coneixements llegats del passat en favor de les generacions actuals i futures, sinó també per l’impacte que genera sobre el territori on se situa. El museu modern es mostra com una institució renovada, molt dinàmica i en constant creixement, perfectament capaç de competir no ja amb altres alternatives culturals, sinó amb altres formes d’oci; constitueix un input fonamental per a crear alternatives turístiques contribuint a la generació d’un desenvolupament local amb una nova variant que denominem “turisme cultural”. Tota aquesta remodelació conceptual actualitzada del museu no ve a trencar de cap manera la vella idea que emanava del primer paràgraf del preàmbul de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, per la definició que es desprén d’aquest, sinó a completar-la i revitalitzar-la. Un museu des de la perspectiva econòmica pot entendre’s com una factoria que transforma, com qualsevol altra, un conjunt d’inputs a través d’una sèrie de processos de transformació en un altre conjunt divers d’outputs. A partir d’aquesta concepció del museu com a transformador de recursos en productes i serveis, els gestors es veuen obligats a organitzar els processos amb la finalitat d’establir la millor estratègia de prestació de serveis, i gestionar els seus recursos optimitzant-los per a complir amb els objectius de la institució. Aquesta funció de l’organització planteja la necessitat de materialitzar l’estratègia en un pla director, així com en un conjunt d’indicadors que permeten el seu monitoratge.

Article de premsa Journal Museos.es: Revista de la Subdirección General de Museos Estatales Volume 2011-2012 Issue 7-8 Pages 232-253