Avaluar el paper de la col·laboració en el procés d’innovació museística

La relació entre la col·laboració i la innovació en les organitzacions culturals és un tema emergent que ha suscitat especial atenció per part d’acadèmics i professionals. L’objectiu principal d’aquest estudi és avaluar el paper de la col·laboració en el procés d’innovació en les organitzacions museístiques. Per a aconseguir aquest objectiu, en primer lloc, desenvolupem un marc analític de quatre dominis, fent coincidir els tipus d’innovació amb els processos de producció cultural per a reflectir les peculiaritats de la innovació en els museus. Aplicant aquest marc als múltiples estudis de cas de quatre museus espanyols, identifiquem tres motivacions principals (complementar la mà d’obra, compensar l’escassetat de coneixements, millorar la innovació impulsada per la demanda) i quatre formes de col·laboració (treball en equip, subcontractació, consorci i conversa) i resumim les diferents maneres de col·laboració implicats en diversos dominis de producció i innovació. A continuació, es realitza una avaluació de l’eficàcia de les col·laboracions existents per a aconseguir la innovació tecnològica i cultural en els museus. Finalment, es presenta una llista d’implicacions per a la gestió de la innovació en els museus.