El model de Calatrava: reflexions sobre la resiliència i la plasticitat urbana

Abstract

L’article introdueix una reflexió crítica sobre els efectes que la versió del capitalisme cultural basat en grans esdeveniments i símbols arquitectònics té en la resiliència de les ciutats quan s’utilitza com a motor, i no com a complement de les polítiques de transformació urbana. L’article introdueix com a cas d’estudi l’anomenat «model de Calatrava» de la ciutat de València. El model d’una bombolla cultural de València, dissenyada per permetre un nou espai, es desenvolupa i contrasta amb altres dos exemples de transformació urbana dissenyada per revitalitzar els espais: Bilbao – representat simbòlicament pel museu Guggenheim de Frank Gehry – i el Barcelona 22. – representat simbòlicament per la Torre Agbar de Jean Nouvel. A través de la noció de «plasticitat» analitzem com, malgrat el fracàs general del model Calatrava i el seu efecte negatiu sobre la capacitat a curt termini de la ciutat per absorbir els xocs, València és capaç d’adaptar i absorbir la transformació urbana al voltant del complex arquitectònic de Calatrava i incorporar-la als seus processos de recuperació dinàmica.

Rafael Boix Domènech Pau Rausell Köster Raúl Abeledo Sanchis Article de premsa Data de publicació 2018 Journal European Planning Studies Volume 27 Issue Issue 1: The Role of Art and Culture for Regional and Urban Resilience Pages 29-47 DOI 10.1080/09654313.2016.1257570