Economia de la llengua

Abstract

Que la ciència econòmica considere la llengua com a subjecte d’estudi exigeix, almenys, una breu introducció. És habitual des de ja fa alguns anys que des d’altres ciències socials, i fins i tot des dels vessants més crítics de la mateixa Economia, es llance l’acusació de l’imperialisme del paradigma econòmic. L’Economia, rebutjada ja, primerament com a mística de l’edat contemporània amb la dissolució marxista, després desacreditada com a ungüent tecnocràtic amb les dificultats del keynesianisme, i finalment avorrida de les prosaiques misèries del mercat, buscava nous camps de cultiu. L’Econometria, economia de la salut i l’educació, teoria de jocs, economia de la justícia i el crim, economia ecològica, economia de la família, l’onanisme matemàtic, etc. són algunes de les fugides cap avant i alguns dels atzucacs on acaba la ciència de Smith. Dos-cents cinquanta anys han sigut suficients per a convertir l’Economia, quasi la més jove de les ciències, en una vella dama decadent. Semblava que no s’atreviria amb les paraules majors de l’Art, l’Estètica, la Cultura, la Llengua…, però ho ha fet (p. ex. Frey, 2000; Towse i Khakee, 1992; Mosseto, 1993; Trimarchi, 1993; Bretton,1999). Potser, com afirma l’economista David Levy: “Linguistics may be the last of the social sciences to avoid the rational choice approach”. Amb així i tot, ell mateix descriu com Adam Smith, fa més de dos segles, les interaccions entre llengua i economia: “Smith’s argument in Wealth of Nations is that trade and language llaure two aspects of the same process; humans trade because we have language, nonhumans do not trade because they do not”.

Rausell Köster, P. Book Data de publicació 2002 Editors Antoni Mollà Publisher Bromera ISBN 978-84-7660-664-3