CULTURA I INNOVACIÓ EN EL SECTOR DEL TÈXTIL I DE LA CONFECCIÓ TRANSICIÓ SOCI-TÈCNICA, DISSENY I EXPERIMENTACIÓ CULTURAL

Abstract

La indústria del tèxtil i la confecció (T&C) ha aconseguit un notori creixement econòmic
en les últimes dècades gràcies a la intensificació del denominat model de fast
fashion, no obstant això, al costat de les fenomenals xifres de creixement s’han deslligat
serioses conseqüències perverses sobre la sostenibilitat del planeta i profunds impactes
socials en els centres de producció.
Caracteritzada com una indústria de baixa innovació i tecnologia i intensiva en
força de treball, des de diversos agents (governs, organismes transnacionals,
acadèmia, moviments socials, sindicats de treballadors, activistes) es demanda amb
urgència un canvi cap a un escenari sostenible. Aquesta transformació implica un
profund canvi estructural que substituïsca el model dominant de reducció de costos
de producció i flexibilització de la cadena de valor, per un altre basat en el coneixement
i la innovació.
La indústria del T&C ha sigut font d’innovacions que han generat grans cicles
històrics; basta recordar que l’automatització del teler dona pas a la revolució
industrial, així com la introducció de la lycra i el niló van suposar millores en una cosa tan
present en les nostres vides com la vestimenta. Però a més de proveir aquesta
materialitat que satisfà la necessitat fisiològica de protegir els nostres cossos, aquesta
indústria ha sigut el motor d’una cosa tan moderna com les identitats socials i els
significats que construïm al voltant de la roba.
Però més que l’esperit d’una època, es considera que la moda i els aspectes
simbòlics i col·lectius que implica, són una font de creativitat i diversitat
inigualable per a abordar la imperiosa necessitat de transformació de la indústria,
especialment en aquesta fase del desenvolupament socioeconòmic en la qual els models d’innovació
s’estan reorientant cap a la dimensió humana i els processos més
oberts.
Enfront del model dominant de superproducció i explotació de recursos i persones,
emergeix una multiplicitat d’iniciatives que exploren models alternatius de produir i
relacionar-nos amb la roba: dissenyadors, artistes activistes i conceptuals, hackers tèxtils,
artesans, makers, contracultures i moviments socials.
D’aquesta manera, s’obrin qüestions sobre com encaminar aquest potencial creatiu
dins d’un marc de transformació del sector del T&C. Quin paper s’ha assignat a la
cultural dins del model dominant? Si la moda promou una heterogeneïtat de
cultures i punts de vista sobre el món, de dissidències i formes de contrapoder,
com s’explica la inèrcia del model de producció dominant?

Oscar Blanco Sierra Tesi Data de publicació 2021 Pages 227 Department Programa de Doctorado en Ciencias Sociales University UNIVERSITAT DE VALÈNCIA