Cultura, Creativitat i Progrés Econòmic

En les últimes dècades s’ha escrit molt de sobre l’efecte de la cultura i la creativitat en els resultats econòmics. Territoris emergents com el Brasil i la Xina han transformat significativament la visió de l’àmbit cultural i creatiu en els processos de desenvolupament a gran escala. La complexitat de la relació entre cultura i desenvolupament exigeix que les polítiques es formulen amb un enfocament global que combine la innovació, la comunicació, l’educació i les polítiques industrials i urbanes. Per a Europa i altres parts del món, el ràpid desplegament de les noves tecnologies i l’augment de la globalització han suposat un sorprenent desplaçament de la fabricació tradicional cap als serveis i la innovació. Les fàbriques estan sent substituïdes progressivament per comunitats creatives la matèria primera de les quals és la seua capacitat d’imaginar, crear i innovar. Com afirmen Cooke i De Propris (Cooke i De Propris, 2011), el creixement econòmic de la UE té poc en compte les oportunitats i el potencial de les indústries creatives i culturals, afavorint les tecnologies dures i els serveis.