Consumidors, no consumidors, agents culturals i polítiques culturals

Abstract

Les polítiques culturals són un fenomen relativament recent a Espanya. Així que en certa manera en aquests últims 25 anys hem tingut la possibilitat de veure la construcció d’aquest procés des de zero fins al nivell actual, que no està molt lluny de la pràctica normal a Europa. Per a altres països europeus el problema rellevant no és entendre els orígens de les polítiques culturals sinó explicar les realitats actuals dels sectors culturals i quin paper juga l’Estat en aquest marc. A pesar que aquest no és un treball empíric sobre les polítiques culturals a Espanya, en un cert sentit, les circumstàncies i les dades històriques espanyoles podrien esbiaixar l’enfocament teòric d’aquest treball, però utilitzem aquesta proximitat històrica per a arribar a uns certs microfonaments de les polítiques culturals, (i ho fem d’una manera poc habitual), que podrien estar més ocults en altres realitats consolidades i experimentades. I aquest objectiu “ha de ser” útil en un àmbit més generalitzat. Si aquest “ha de ser” no es compleix, l’exercici no mereixerà els esforços.

Informe City Viena Institution Fokus/Acei Joint Symposium