Antecedents

La Unitat d’Investigació en Economia de la Cultura es va constituir en el Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València en 1999. Reconegut com a grup d’investigació per la Universitat de València amb la referència GIUV2016-297. Des de llavors ha desenvolupat una labor d’investigació continuada en el camp de l’Economia de la Cultura, convertint-se en un dels centres de referència a nivell nacional i internacional. Des de mitjan primera dècada del segle XXI és notable el seu procés d’internacionalització col·laborant amb projectes tant a Iberoamèrica com a Europa.

En el període entre 2011 i 2014, la unitat es va adscriure a l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local, no obstant això des de l’1 de Gener de 2015 torna a pertànyer al Departament d’Economia Aplicada. Econcult és una xarxa heterogènia d’investigadors de diferents universitats i col·laboradors externs, coordinada pel professor Pau Rausell. Des de 2007 el professor Raül Abeledo es responsabilitza del desenvolupament de projectes europeus i en 2014 s’incorpora Ramón Marrades com a investigador contractat, fins a 2017 que és fitxat com a director estratègic de la Marina de València. Però en diferents projectes i processos han participat com a investigadors i col·laboradors com Salvador Carrasco, Vicente Coll, Luís Vila, Josep Sorribles, Rafael Boix, Julio Montagut, Francisco Marco-Serrano, Carolina Asuaga, Leandro Valiati, Reyes Marzal, col·laboradors com Julia Sorribes, Adolf Boluda, Antonio Ramos Murphy, Antonio Martinez, Francesc Cabañes o doctorands com Chwan Li, Sigrid Yanara, Amparo Civera, Vicent Arastey, Oscar Blanco. També és freqüent que la unitat d’investigació reba investigadors de diverses universitats europees, asiàtiques o Iberoamericanes.

(Fot: Eva Máñez) Arte, Creatividad y Innovación en el Sector Textil. CREATIVEWEAR
Design & Public Policy Forum. Marzo 2019. Joan Ribó
(fotografía Eva Máñez) Transmaking sping academy

 

Visió i Missió

La Unitat d’Investigació en Economia de la Cultura es va constituir en el Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València en 1999. Reconegut com a grup d’investigació per la Universitat de València amb la referència GIUV2016-297. Des de llavors ha desenvolupat una labor d’investigació continuada en el camp de l’Economia de la Cultura, convertint-se en un dels centres de referència a nivell nacional i internacional. Des de mitjan primera dècada del segle XXI és notable el seu procés d’internacionalització col·laborant amb projectes tant a Iberoamèrica com a Europa.

Econcult és una unitat d’investigació, que des de mitjan anys 90 del segle passat, està especialitzada en l’anàlisi de les activitats culturals i les accions col·lectives per a promoure els sectors culturals i creatius. Ens interessen totes aquelles dinàmiques, socials i territorials que interacció d’alguna manera amb la dimensió simbòlica, la creativitat o la innovació. Els nostres projectes d’investigació se centren en temes com les polítiques culturals, la relació entre cultura i desenvolupament, els territoris creatius, la música, el sector editorial, el teatre, el patrimoni, els museus, l’economia de les llengües i el turisme cultural.

Les investigació durant els últims 20 anys ens porta a afirmar que el conjunt de les activitats culturals i creatives, siguen o no de mercat, tenen capacitat transformadora sobre les persones i el territori i poden afavorir el desenvolupament, satisfent tant els drets culturals de la ciutadania, com millorant les condicions estructurals del creixement econòmic, desplaçant la seua frontera de possibilitats.

Projectes

Projectes competitius

La Unitat d’Investigació en Economia de la Cultura es va constituir en el Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València en 1999. Reconegut com a grup d’investigació per la Universitat de València amb la referència GIUV2016-297. Des de llavors ha desenvolupat una labor d’investigació continuada en el camp de l’Economia de la Cultura, convertint-se en un dels centres de referència a nivell nacional i internacional. Des de mitjan primera dècada del segle XXI és notable el seu procés d’internacionalització col·laborant amb projectes tant a Iberoamèrica com a Europa.

Com a unitat d’investigació, en els últims 10 anys ha participat en nombrosos projectes internacionals. relacionats amb els efectes de les activitats culturals i creatives en les processos d’innovació social (SOSTENUTO), el paper dels espais en la creativitat (3C4Incubators), l’existència de models regionals de desenvolupament basats en els sectors culturals i creatius (CREATIVEMED) o en la identificació de pràctiques excel·lents en les polítiques culturals en l’àmbit urbà i regional (CULTURE FOR CITIES AND REGIONS). Participa o ha participat en projectes de mobilitat i intercanvi com EUROASIAN CREASPACE NETWORKING, o en el projecte de la convocatòria RISE TRANSMAKING, que té com a objectius establir una xarxa multilateral de personal d’investigació i innovació actiu en els camps de les activitats artístiques basades en el lloc com un espai per a crear narratives alternatives per a la renovació social, econòmica i democràtica. També cal destacar els projectes MED; OPEN DOORS i CREATIVEWEAR, tots dos conclosos en els últims mesos

Més recentment Econcult ha aconseguit finançament per als projectes del programa MED CHEBEC. sobre internacionalització dels sectors culturals i creatius, i per al projecte H2020 DESIGNSCAPES sobre el paper del disseny com a facilitador de la innovació urbana. El projecte més recent és el projecte H2020 MESOC, liderat per Econcult i que tracta de trobar noves maneres de mesurar l’impacte social de la cultura

Tot i que amb menys èxit també hem participat en convocatòries de I+D nacionals i regionals desenvolupnat projectes com ara INNOVA. Innovación, creatividad y cultura o ES_CCANVI

 

Recursos y relaciones

En la actualidad el equipo cuenta con 5 personas contratadas por proyectos y un número elevado de colaboradores externos y de otras instituciones de investigación. Asimismo, mantiene relaciones internacionales muy densas con organizaciones como RELAIS CULTURE EUROPE (París), la Fundación Roberto Cimetta, el grupo URBEGO el Grupo de trabajo CREATIVE ECONOMY CULTURE AND PUBLIC POLICIES (Brazil) y el CULTURAL INDUSTRIES INSTITUTE DE LA UNIVERSIDAD DE YUNNAN (China) e interactúa con los agentes de la innovación la cultura y la creatividad en el ámbito nacional, regional y local. También en España tiene relaciones estables con grupo como CRIT de la Universidad de Barcelona, Futurlab de la Universidad de Alicante o Métodos Cuantitativos de Medición de la Cultura de la Universidad de València.

También hemos articulado una relación muy estable con la empresa consultora CULTURALINK que precisamente a partir de dicha relación ha abierto una sede en el Parc Científic de la Universitat de València y con la que desarrollamos numerosas colaboraciones

Culturalink from Doble Ocho on Vimeo.

 

En los últimos 10 años hemos conseguido financiación tanto de proyectos como de convenio del Art. 83 por un valor aproximado a los 2 millones de Euros, de los cuáles más de la mitad de dichos recursos provenían de convocatorias competitivas en el marco europeo.

En el marco de los convenios hemos abordados distintos tipos de cuestiones, que se pueden agrupar en:

DIMENSIÓN MACROECONÓMICA de las actividades culturales y creativas. La métrica de las actividades culturales y creativas (El Valor Económico de la Cultura en la Región de Murcia) La causalidad entre sectores culturales y creativos y el desarrollo (EKONOMIAZ). Los efectos de los sectores culturales y creativos y la renta per cápita, la productividad, la eficiencia, la competitividad global. (Proyecto SOSTENUTO. La cultura como factor de innovación económica y social. Especificidades territoriales. ¿Modelos de innovación basados en la cultura y la creatividad? (Proyecto CreativeMed. Toolkit)

DIMENSIÓN SECTORIAL Y MESOECONÓMICA. Análisis sectoriales. Las especificidades de los sectores culturales y creativos de mercado. Cultura y territorio. Territorios Creativos

DIMENSIÓN MICROECONÓMICA.. Comportamiento de los consumidores /participantes /creadores. Estructura y función de producción de las organizaciones / proyectos empresas culturales y creativas. Espacios para la innovación la creatividad y la cultura.

POR UNA NUEVA ECONOMÍA POLÍTICA PARA LA CULTURA, LA CREATIVIDAD Y LA INNOVACIÓN. Centralidad y tranversalidad de las nuevas políticas culturales. Cultura y sostenibilidad Buenas prácticas de políticas regionales y urbanas en la promoción de la cultura y la creatividad. De la atención a la difusión y el acceso a la cultura al acento sobre los procesos de creación y producción. Trabajo en red, movilidad e internacionalización. Brechas de género, brecha digital. Mainstream y la oportunidad de los discursos periféricos. Nuevos instrumentos de política culturales y nuevos modelos de gobernanza.

 

Ens interessen totes aquelles dinàmiques, socials i territorials que interacció d'alguna manera amb la dimensió simbòlica, la creativitat o la innovació